Després de molts assajos, per fi havia arribat
l'hora de l'estrena. El teatre ple de gom a gom i nosaltres plens també, de nervis i de il·lusió.
Tots teníem en el pensament la teva mare, pendent d'una
important intervenció. Abans d'alçar el
taló vam parlar amb ella. Tot i que es feia la forta, la seva veu trencada, ens
deia el que callaven les seves paraules. Un cop acabada la representació aniríem a veure-la per explicar-li tota mena de detalls.
El primer acte va ser un èxit. Un cop començat el
segon , en un mutis meu, em van donar la terrible notícia, la teva mare, Jordi,
havia empitjorat de cop i ens acabava de deixar i jo havia de sortir a escena
com si res.
L'obra a punt d'acabar, tu radiant, com sempre, el públic entregat, i jo esperant... o no, acabar, per donar-te la trista noticia.
Mentre saludàvem vaig arrencar a plorar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada