Tota la Rambla era plena de palmes i palmons i de
avis, pares i padrins triant la més bonica o el més alt.
Però la meva història és la d'un ninotet molt lleig
i petit que venien a les paradetes de guarniments.
La meva amiga que no passava per un bon moment, mostrava
un fingit somriure, però aquell trosset de fang la va fer somriure de veritat.
El vaig comprar i amb el pas del temps es va convertir en una peça estimada.
Sense "avisar", una fatídica nit, la
meva amiga es va morir.
Quan vaig poder reaccionar em dominava una obsessió.
No podia ni imaginar que es perdés aquell ninotet de fang tan lleig, però tan
estimat. No sabia pas com dir-ho, però la necessitat era tant gran que em va empènyer a demanar-ho.
Quan ja el vaig tenir entre les meves mans, la terrible
realitat va tornar a ser present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada