RESUM D'UN CURS ON  HEM POGUT GAUDIR,

 TOT PASSEJANT-NOS PER LES SEVES PÀGINES, DEL LLIBRE

"CARTES A MAHALTA"

 LA CORRESPONDÈNCIA ENTRE MÀRIUS TORRES I MERCÈ FIGUERAS

AMOR PLE D'ESPERANÇA,

AMAGADA EN UN POEMA.

AMOR PLE D'ENYORANÇA,

 CONTINGUDA EN UN SOSPIR.

GAUDINT D'UNA VIDA DE CAMINS ESQUINÇATS, 

DE PARAULES PROPERES, 

DE SOMNIS LLUNYANS, 

D'AMOR SOBRE UNS NÚVOLS  QUE ES FAN I DESFAN EN UN INSTANT TAN BREU!

Recomanaria aquest llibre per les petites sinceritats, les grans veritats, per la seva tendresa

per cada paraula, per cada poema, per tots aquelles emocions que ben segur mai van arribar a sortir d'un cor massa ple, en un cos malalt, però amb una gran fortalesa.

LES FLORS QUE HAN ANAT SORTINT EN EL LLIBRE

VIURE LLUNY DE CASA

Estimats amics,

No patiu pas per mi. Ja fa uns mesos que soc a Alemanya. El poblet on visc, prop de Munich, és ple de gent amb les nostres mateixes inquietuds, molt acollidors, afables  i bons amics, per això no m'hi puc sentir  gens forastera.

Quan plou, l'olor de la gespa mullada, em transporta al petit jardí de casa, i quan surt el sol sento aquella mateixa escalfor càlida que m'omple de dalt a baix.

Els ocellets també refilen de bon matí per donar-nos la benvinguda a un nou dia. 

El vent fa el mateix so que a la nostra terra, però més intens. Sembla com si xiulés entre uns llavis exorbitants de pedra, quasi sempre amb pinzellades blanques.

Tot és ple de flors i al capvespre ve molt de gust fer una passejada pels carrerons del poble.

Crec que vaig prendre la decisió encertada.   És clar que tinc ganes de veure-us, i tant!.., però perquè no us animeu i feu una escapada vosaltres?

AMIC

Bon dia amic Pere,

Em coneixes prou bé per saber que jo no les faig aquestes coses, però com tu molt bé dius: "per a tot hi ha una primera vegada".

M'he despertat amb aquesta dèria, pujar a Martinet, fer-te una bona abraçada i asseure'ns tots dos al costat d'aquesta llar de foc que escalfa fins i tot l'ànima més gèlida i xerrar... xerrar... fins que el cos i la gola digui prou.

I això hagués fet, però fa un dia plujós i lleig d'hivern i tot i que m'hagués quedat al llit fent volar la ment i l'esperit, peus a terra, targeta de metro i a esperar el bus per venir cap a classe.

L'OBRE CARTES

Avui he trobat aquell obre cartes que em vas regalar. 

El tenia tan ben guardat!!!  

"Perquè quan hagis d'obrir les moltes cartes que t'arribin, et recordis de mi" – em vas dir.

Quan l'he tingut a les mans, m'han vingut al cap tants sentiments, tantes emocions i aquella llarga corrua de dubtes.

Les intenses xerrades amb tu, a fi de no prendre una decisió equivocada, com en van ser de positives i aclaridores.

Em sentia com un petit vaixell navegant a mar obert, sense rumb, i tu vas ser com aquell estel que il·lumina la foscor, et mena a port i finalment et deixa posar els peus a terra ferma.

Mallorca era una molt bona oferta de treball però les meves arrels eren massa profundes i no les podia pas ni tallar ni arrencar. Fins i tot l'entrevistador que estava ja a punt d'oferir-me aquella feina, se'n va adonar.

I avui que d'això ja en fa uns quants anys, no me'n sap pas  gens de greu.

CANÇÓ DEL CAMÍ

Vols venir a la meva barca?

—Hi ha violetes, a desdir!

Anirem lluny sense recança

d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

—i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

—i serem quatre, serem cinc!—

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s'escamparà la vida

com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem la nostra nit.

                                                                              Maria Mercè Marçal

LA LLUNA - La meva confident

Aquesta nit, la lluna costa de veure, els núvols que per caprici del déus fan i desfan meravelles tan breus..., l'han ben atrapada i ella s'ha vestit de gala per fer amb ells aquesta passejada invisible.

Per uns instants, m'he quedat una mica decebuda. Precisament avui que tenia un sac molt ple amb tantes ganes de buidar!.

La lluna, seguirà sent sempre la meva fidel confident, però si algun dia no és puntual a la nostra cita, em quedaré ben embadalida observant aquests petits puntets brillants, que omplen l'immens tapis blau, que de nit ens fa de sostre, i qui sap si potser, fins i tot, podrem tenir les nostres petites confidències.

Avui, però, he après a observar sense preguntes, a escoltar sense paraules i a contemplar la extraordinària bellesa que ens ofereix aquest cel tan nostre, sense qüestionar-me res.

CARTES A MAHALTA -- FLORS