Avui he trobat aquell obre
cartes que em vas regalar.
El tenia tan ben guardat!!!
"Perquè quan hagis
d'obrir les moltes cartes que t'arribin, et recordis de mi" – em vas dir.
Quan l'he tingut a les mans,
m'han vingut al cap tants sentiments, tantes emocions i aquella llarga corrua
de dubtes.
Les intenses xerrades amb tu,
a fi de no prendre una decisió equivocada, com en van ser de positives i
aclaridores.
Em sentia com un petit
vaixell navegant a mar obert, sense rumb, i tu vas ser com aquell estel que il·lumina
la foscor, et mena a port i finalment et deixa posar els peus a terra ferma.
Mallorca era una molt bona
oferta de treball però les meves arrels eren massa profundes i no les podia pas
ni tallar ni arrencar. Fins i tot l'entrevistador que estava ja a punt d'oferir-me
aquella feina, se'n va adonar.
I avui que d'això ja en fa uns quants anys, no me'n sap pas gens de greu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada