Bon dia amic Pere,
Em coneixes prou bé per saber
que jo no les faig aquestes coses, però com tu molt bé dius: "per a tot hi
ha una primera vegada".
M'he despertat amb aquesta dèria,
pujar a Martinet, fer-te una bona abraçada i asseure'ns tots dos al costat
d'aquesta llar de foc que escalfa fins i tot l'ànima més gèlida i xerrar...
xerrar... fins que el cos i la gola digui prou.
I això hagués fet, però fa un
dia plujós i lleig d'hivern i tot i que m'hagués quedat al llit fent volar la
ment i l'esperit, peus a terra, targeta de metro i a esperar el bus per venir
cap a classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada