Estimats amics,
No patiu pas per mi. Ja fa
uns mesos que soc a Alemanya. El poblet on visc, prop de Munich, és ple de gent amb
les nostres mateixes inquietuds, molt acollidors, afables i bons amics, per
això no m'hi puc sentir gens forastera.
Quan plou, l'olor de la gespa
mullada, em transporta al petit jardí de casa, i quan surt el sol sento aquella
mateixa escalfor càlida que m'omple de dalt a baix.
Els ocellets també refilen de
bon matí per donar-nos la benvinguda a un nou dia.
El vent fa el mateix so que a la nostra terra, però més intens. Sembla com si
xiulés entre uns llavis exorbitants de pedra, quasi sempre amb pinzellades blanques.
Tot és ple de flors i al
capvespre ve molt de gust fer una passejada pels carrerons del poble.
Crec que vaig prendre la
decisió encertada. És clar que tinc
ganes de veure-us, i tant!.., però perquè no us animeu i feu una escapada vosaltres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada