Aquesta nit, la lluna
costa de veure, els núvols que per caprici del déus fan i desfan meravelles
tan breus..., l'han ben atrapada i ella s'ha vestit de gala per fer amb
ells aquesta passejada invisible.
Per uns instants, m'he
quedat una mica decebuda. Precisament avui que tenia un sac molt ple amb tantes
ganes de buidar!.
La lluna, seguirà sent
sempre la meva fidel confident, però si algun dia no és puntual a la nostra
cita, em quedaré ben embadalida observant aquests petits puntets brillants, que
omplen l'immens tapis blau, que de nit ens fa de sostre, i qui sap si potser, fins i tot, podrem tenir les nostres petites
confidències.
Avui, però, he après a
observar sense preguntes, a escoltar sense paraules i a contemplar la extraordinària
bellesa que ens ofereix aquest cel tan nostre, sense qüestionar-me res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada