dimarts, 3 d’abril del 2018

Carta a Màrius Torres - lliçó 18


Estimat Màrius,

T'escric perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t'ho i de fer-ho constar per escrit...  tot i que sé, penso, que mai arribaràs a llegir aquestes paraules que, en aquest moment, més que impreses en un paper, surten directament d'un cor o d'una ànima, no ho sé, però tampoc vull esbrinar-ho, immersos en un núvol d'emocions.

La teva tendresa, va haver de vèncer l'esclat d'un cor que no podia bategar amb més força.  La teva paraula, un bàlsam de serenor.

Penso que m'hagués estat impossible no enamorar-me de tu.




Jo també tinc ganes de cridar ben alt i ben fort tot el que sento en aquests moments però com ningú no m'entendria prefereixo escriure aquestes lletres que quedaran arxivades en una trista carpeta o en el núvol d'un ordinador, que segurament ningú trobarà mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada