He mirat llargament la fotografia que m'has enviat
Tot just es despertava el dia.
Al
davant, les motxilles tan carregades que costaven de tancar. La mare, però, encara
hi afegia alguna cosa a darrera hora.
A primer pla les xiruques que es mullaven si plovia... però això rai,
ja s'eixugarien després amb una mica de sol!
I
al darrera, tota la colla de valents que us havieu apassionat amb aquella
cursa, que, en aquells moments, jo no estava en condicions de poder fer.
I tu ben bé,
al mig de tots amb aquella rialla que t'omplia de confiança i convidava a
seguir-te sense fer preguntes.
Tot
a punt ja per començar la travessa...
Si sabessis com envejo aquests camins i aquesta muntanya tan estimada que les nostres mans han acaronat tantes vegades...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada