Junts vam descobrir racons que encara no havia trepitjat mai ningú, o al menys aquesta és la imatge que oferien als embadalits com nosaltres.
Recordo aquelles tardes on es barrejava pintura,
poesia, teatre, música... tot ben amanit amb una colla de bons amics.
Però el temps va córrer com sempre massa de pressa, i sense adonar-nos-en, ens havíem
fet grans. S'havien esvaït aquelles passejades, les tardes..., se'ns n'obrien
d'altres, però amanides amb ingredients ben diferents.
Malgrat el pas del temps, però, en aquell raconet del
nostre cor, sempre hi quedaran ben gravades aquestes vivències, per
això no t'enyoro gaire perquè penso molt amb tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada