Furgant entre els
records, m'he adonat que una de les vivències que va deixar arrels molt
profundes en mi va ser el meu pas per
l'escoltisme.
A casa els hi feia por això que anés la
"nena" sola a "descobrir" muntanyes, però m'hi vaig encaparrar
tant que al final no els va quedar més remei que cedir.
Devia tenir uns 12 anys i encara recordo amb
emoció aquella primera motxilla preparada dissabte a la nit, les xiruques, els
mitjons ben gruixuts, la capeta impermeable per si plovia, la carmanyola, el
paquet de galetes per compartir... i sobre tot no oblidar connectar els despertadors...
Al matí ben
aviat cap al punt de trobada i la pujada al tren amb aquells seients de fusta i
les guitarres i la bossa plena de cançons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada