Les postes de sol han estat per a mi sempre motiu
d'inspiració, com la rialla d'un infant; com una nit estelada en tot l'esclat
de la primavera o emboirada i ombrívola a l'hivern; com la música de l'aigua
que corre pel rierol; com aquella llar de foc que amb les seves flames
transforma la imatge, i et condueix a paratges de somni; com aquelles persones,
que sense saber-ho, en un moment determinat, t'omplen el buit de l'ànima i que
pot ser mai més tornaràs a veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada