De cop em va desconcertar un brunzit estrany, vaig furgar entre uns
matolls i allà va aparèixer, amb tota la seva grandària.
Feia temps que aquella flor havia desaparegut del
meu jardí i ara de cop la tenia al meu
davant i em "demanava" que l'agafés, però..., com?
Aleshores se'm va acostar una nena amb careta
d'àngel, es va ajupir, la va collir i me la va donar. - "jo ja la tinc...
aquesta és per vostè"- em va dir.
De seguida la vaig tornar a plantar al meu jardí,
i avui torna a lluir més bonica i més ferma encara.
El seu nom és IL·LUSIÓ.
En conservo unes llavors perquè si un dia algú la
perd, la pugui tornar a plantar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada