CANÇÓ DEL CAMÍ

Vols venir a la meva barca?

—Hi ha violetes, a desdir!

Anirem lluny sense recança

d'allò que haurem deixat aquí.

Anirem lluny sense recança

—i serem dues, serem tres.

Veniu, veniu, a la nostra barca,

les veles altes, el cel obert.

Hi haurà rems per a tots els braços

—i serem quatre, serem cinc!—

i els nostres ulls, estels esparsos,

oblidaran tots els confins.

Partim pel març amb la ventada,

i amb núvols de cor trasbalsat.

Sí, serem vint, serem quaranta,

amb la lluna per estendard.

Bruixes d'ahir, bruixes del dia,

ens trobarem a plena mar.

Arreu s'escamparà la vida

com una dansa vegetal.

Dins la pell de l'ona salada

serem cinc-centes, serem mil.

Perdrem el compte a la tombada.

Juntes farem la nostra nit.

                                                                              Maria Mercè Marçal

LA LLUNA - La meva confident

Aquesta nit, la lluna costa de veure, els núvols que per caprici del déus fan i desfan meravelles tan breus..., l'han ben atrapada i ella s'ha vestit de gala per fer amb ells aquesta passejada invisible.

Per uns instants, m'he quedat una mica decebuda. Precisament avui que tenia un sac molt ple amb tantes ganes de buidar!.

La lluna, seguirà sent sempre la meva fidel confident, però si algun dia no és puntual a la nostra cita, em quedaré ben embadalida observant aquests petits puntets brillants, que omplen l'immens tapis blau, que de nit ens fa de sostre, i qui sap si potser, fins i tot, podrem tenir les nostres petites confidències.

Avui, però, he après a observar sense preguntes, a escoltar sense paraules i a contemplar la extraordinària bellesa que ens ofereix aquest cel tan nostre, sense qüestionar-me res.

CARTES A MAHALTA -- FLORS

HAIKUS - Ref. MÀRIUS TORRES

Nits massa llargues,
angoixes i esperances.
L'ànima vola

Comença el dia,
el sol escalfa el somni.
Reneix la vida

La mort espera

com una boira espesa

la nit és calma

Espurna viva

d'un esclat impossible

i un cor que lluita

Vida esquinçada

amor, poques paraules

brot d'esperança

DESCRIPCIÓ D'UNA PERSONA (HAIKUS)

Retall de vida

massa aviat esquinçada

ferma petjada

La visió clara

la paraula encertada

i el teu somriure

De matinada

quan encetem el dia

un sol que escalfa

A s'hora baixa

una claror més fosca

ens omple el dubte

Després silenci

i quan la nit arriba

reforça el somni

Carta a Màrius Torres - lliçó 18

Estimat Màrius,

T'escric perquè estic contenta i em dona la gana de dir-t'ho i de fer-ho constar per escrit...  tot i que sé, penso, que mai arribaràs a llegir aquestes paraules que, en aquest moment, més que impreses en un paper, surten directament d'un cor o d'una ànima, no ho sé, però tampoc vull esbrinar-ho, immersos en un núvol d'emocions.

La teva tendresa, va haver de vèncer l'esclat d'un cor que no podia bategar amb més força.  La teva paraula, un bàlsam de serenor.

Penso que m'hagués estat impossible no enamorar-me de tu.

Jo també tinc ganes de cridar ben alt i ben fort tot el que sento en aquests moments però com ningú no m'entendria prefereixo escriure aquestes lletres que quedaran arxivades en una trista carpeta o en el núvol d'un ordinador, que segurament ningú trobarà mai.