dijous, 26 d’octubre del 2017

CARTA AL MARC

Avui m'han preguntat per tu i la ment ha retrocedit més de quaranta anys. 

Em vas demanar que em quedés amb tu aquella nit. Estaves tan trasbalsat que no vaig gosar a negar-m'hi. 

Les teves paraules cada cop eren més confuses  fins que em vas confessar que t'havies pres quasi un tub de pastilles.

Quina nit mes angoixant!  Els ulls només et miraven a tu i al telèfon. Em condicionava la posició del teu pare en la política. Vaig decidir arriscar-me i passar-m'ho sola. 

Les hores cada vegada pesaven més i esperava impacient veure encetar el dia.  

Al matí et vas mig riure de mi –"si hagués volgut fer-ho" em va dir " m'hagués pres un copa de conyac i avui ja no hi seria".

Tens  raó, et conec bé, però no et tenies que haver rigut de mi, hauries d'haver estat conseqüent i compadir-me per aquella horrible nit que em va fer passar








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada