Quan s'acaba l'estiu no puc esborrar aquells
records que m'han quedat per sempre gravats a la memòria.
A primers de desembre a l'escola ja començàvem a
parlar de quines coses demanaríem als Reis. Més d'una vegada m'havien dit que eren
els pares. Jo ho negava sempre, tenia bons regals i a casa la situació econòmica
era justeta. Més endavant vaig saber que entre tu i l'avi em vareu fer el "colmado",
la cuineta...
Aquell any, però, no volia res, només una
bicicleta. Tothom en tenia i jo només
podia anar amb la colleta quan me'n deixaven o després de fer un llarg camí al
final del poble per veure si podia llogar una vella bicicleta que no sempre
estava disponible.
Pare, tu ben
segur no te'n vas adonar, però amb vas esquinçar
dues grans il·lusions.
En veure'm tan encaparrada, a finals de desembre em vas
dir molt seriós que la bicicleta no la tindria perquè els reis éreu vosaltres, i
tu no me la volies comprar perquè et feia por.
No sé que va ser pitjor si no tenir la
bicicleta o saber que els reis no existien.
De gran me'n vaig comprar una, però aleshores ja no
em feia falta.
